Justícia sense Estat al nord de Síria: comitès de pau i consens, comissions de dones, rehabilitació

azadiplataforma.wordpress.com

Fragment del vuitè capítol de “La revolució ignorada. Alliberament de la dona, democràcia directa i pluralisme radical a l’Orient Mitjà” (varis autors, 2015), escrit per Ercan Ayboga. El llibre es pot aconseguir aquí. Vegeu també la secció d’aquesta pàgina “Confederalisme democràtic“.

Com hem dit abans, en cas d’haver un problema que requereixi una acció immediata, són els Asayish els responsables d’aquesta. Però la solució de conflictes recau en el sistema de consells judicials lligat als Consells Populars.

Els Consells Populars són competents per resoldre conflictes de tota mena, es discuteixen els casos, s’intenta arribar a resolucions basades en el consens i la compensació i, per altra banda, s’adopten mesures per protegir a la víctima. No obstant això, a vegades resoldre un conflicte és més complicat com per poder resoldre-ho en una reunió ordinària d’una Comuna.

Per tal d’explicar el sistema judicial i com funciona la resolució de conflictes transcrivim a continuació un article d’Ercan Ayboga, un investigador universitari alemany que va viatjar vàries vegades a Rojava al llarg del 2014 i que ha estat seguint d’a prop el projecte.

La clau és el consens: el nou sistema judicial de Rojava [56]

Després de l’inici de la revolució a Rojava el Juliol de 2012, el sistema judicial siri es va demostrar obsolet. Òbviament el poble, i el moviment polític iniciat per aquest, rebutjaven l’aparell de seguretat, els representants polítics estatals i les agències d’intel·ligència, però també rebutjaven els representants judicials i molts van ser deposats dels seus càrrecs.

Però igual d’important que expulsar el personal del règim dictatorial del Baas era la qüestió de com seria la nova forma de justícia. En qualsevol societat que no és lliure de dominació, completament emancipada o alliberada socialment en termes de gènere, els crims (encara que sigui a un nivell molt baix) encara succeiran; i especialment en un context de guerra, on la violència, els conflictes i el robatori són freqüents.

Els fonaments d’aquest nou sistema de justícia són els Comitès de Pau i Consens. Alguns ja havien estat creats als anys 90’, per part d’activistes kurds a ciutats de Síria amb grans majories kurdes afins. Fins a dia d’avui s’encarreguen de mantenir la pau social al seu districte o localitat i prenen mesures contra la criminalitat i la injustícia social. Sota el règim Baas aquests comitès funcionaven clandestinament, ja que l’estat els veia com una amenaça al seu monopoli sobre la justícia, per tant, operaven de forma paral·lela al sistema judicial estatal. Tot i l’increment de la repressió a partir del 2000, i especialment a partir del 2004, van aconseguir seguir existint, encara que en petits nombres i sense poder abastar la majoria de la població kurda.

Després de l’alliberament de les localitats de Rojava a l’estiu del 2012, als llocs que ja havien tingut experiència amb els Comitès de Pau i Consens no hi va haver “caos” o confusió pel que fa a resoldre diferencies en casos civils i criminals. Els comitès existents es van convertir en el referent per temes de justícia, i allà on no existien prèviament van ser ràpidament constituïts seguint el mateix model.

L’estructura del sistema judicial

Per descriure l’estructura del sistema judicial a Rojava hem d’analitzar l’estructura que s’ha desenvolupat al llarg dels darrers dos anys. Un cop les ciutats i viles van ser alliberades el 19 de juliol del 2012, es van crear consells judicials regionals (en Kurd, diwana adalet). Aquests van emergir a iniciativa del Tev-Dem (Moviment per una Societat Democràtica), que va organitzar els Consells Populars per tot Rojava; que eren la força decisiva que guiava la revolució. Els consells judicials van aplegar jutges, advocats, fiscals, juristes i d’altres persones que havien trencat amb el poder governamental. A més, les comunes eren també membres dels Comitès de Pau i Consens; i escollien els seus delegats. Des d’aleshores els consells judicials han estat crucials en la construcció del nou sistema judicial.

Les tres regions de majoria kurda han estat recentment anomenades cantons; el més gran dels tres és Cizîrê. El seu consell judicial, que té onze membres, agrupa diferents consells de districte; els consells judicials a Afrîn i Kobanê tenen set cada un (aparentment no hi seu gaire gent en aquests importants comitès). Aquests consells judicials es coordinen amb els Consells Populars i són responsables davant d’aquests; després d’àmplies discussions a les comunes, es va fundar el nou sistema judicial.

Al nivell més baix d’aquest nou sistema estan els Comitès de Pau i Consens, creats a nivell de vila, barri i a vegades fins i tot de carrer. Resolen casos sobre la base del consens. Si no ho aconsegueixen, el cas és portat al següent nivell. S’ha de remarcar que casos difícils com l’assassinat són directament tractats als nivells superiors.

Al nivell comunal els Comitès de Pau i Consens tenen una estructura dual. Els comitès generals són responsables pels conflictes i crims; les comissions de dones són responsables dels casos de violència patriarcal, matrimoni forçat, poligàmia o d’altres relacionats. Aquestes comissions estan directament lligades a l’organització de dones Yekitiya Star (Estrella d’Unió de les Dones).

Al següent nivell superior, a la principal ciutat de cada àrea, estan els tribunals populars (dadgeha gel), que van ser posats en marxa pels consells judicials. Els jutges membres (dadger) poden ser proposats pels consells judicials o per qualsevol persona, no hi ha un requisit mínim. Els Consells Populars de nivell regional (com Serê Kaniyê, Qamişlo, Amude, Dêrik, Heseke, Afrîn, Kobanê) discuteixen sobre els possibles candidats; a partir d’aquests s’escullen set persones per cada zona. Els escollits no tenen per què ser juristes; al contrari, a diferència d’altres sistemes judicials, alguns dels escollits no tenen cap experiència judicial. Es considera molt més important que la gent escollida siguin els que puguin representar els interessos de la societat. Els altres nivells del sistema judicial de Rojava són semblants als d’altres estats.

Un cop tancat un procediment en un tribunal popular una de les parts pot objectar i portar el cas al tribunal d’apel·lacions (dadgeha istinaf). Rojava sols té quatre d’aquests tribunals, dos a Cizîrê, un a Kobanê i un a Afrîn. En aquest nivell els jutges han de ser juristes.

Al següent nivell, aquells que vulguin portar una demanda tenen a la seva disposició el tribunal regional (dadgeha neqit); només n’hi ha un per cobrir els tres cantons.

Finalment, hi ha el tribunal constitucional (dadgeha hevpeyman), on els set jutges controlen que el contracte social (que va ser adoptat a principis del 2014 en comptes d’una constitució), i altres lleis importants siguin respectades en els procediments i altres decisions del govern[57]. A cada regió els advocats (dizgeri) i altres fiscals dels tribunals populars treballen per l’interès comú.

Al capdamunt del sistema legal està el parlament judicial (meclisa adalet); cada un dels tres cantons en té un. Cada parlament judicial està format per 23 persones: tres representants del ministeri judicial, recentment format al gener de 2014; onze dels consells judicials, set del tribunal constitucional i dos de l’associació d’advocats. Un membre del parlament judicial exerceix de portaveu. Aquesta composició és un altre canvi important respecte als sistemes judicials típics, ja que amb només tres representants, el govern transitori té molt poca influència legal.

Els parlaments judicials tenen la responsabilitat d’assegurar que el sistema legal s’acomoda a les necessitats d’aquesta societat en procés de democratització i ràpidament canviant. La prioritat principal és la reconstrucció del sistema judicial. Encara és només un esquelet, i molts detalls i pràctiques encara no s’han discutit o decidit. El sistema legal afronta la gran necessitat de treballar les noves bases jurídiques (la més important de les quals és el contracte social), però també s’ha de remetre a les lleis Síries existents, ja que encara no hi ha noves lleis per a cobrir tots els casos. Tot i això, no totes les àrees han de ser cobertes per noves lleis.

Cada llei, regulació o pauta és analitzada de nou; els elements antidemocràtics són eliminats i reemplaçats per nous, i noves parts són afegides si és necessari. Els tres cantons es conceben a si mateixos com una part de l’estat Siri, però d’un estat democràtic. Si una transformació democràtica no és possible, una nova llei completament nova per a l’àrea afectada serà creada.

A més els parlaments judicials aconsellen en qüestions tècniques i administratives pendents d’aprovació. Els problemes i demandes de l’associació d’advocats també es discuteixen aquí, i solucions comuns es desenvolupen.

Fins ara el treball als parlaments judicials s’ha desenvolupat a través de moltes discussions, però els seus membres no han dissentit gaire, o almenys això diuen. Tenint en compte la pressió de construir un sistema judicial funcional relativament de pressa, no hi ha hagut molt temps per a discussions. Els debats profunds necessaris han estat posposats en la seva majoria pels pròxims anys; quan, esperem, hi hagi temps més pacífics.

Educació del personal

A mitjans del 2013 a Qamişlo es va fundar una acadèmia de juristes per als tres cantons de Rojava. Era necessària perquè el nou sistema judicial requereix almenys uns quants centenars de professionals i personal. Cada curs d’educació bàsica dura quatre mesos. Al maig del 2014 dos grups d’unes 36 persones van completar la primera fase. Després de passar uns exàmens al final dels quatre mesos els estudiants poden començar a treballar al nou sistema judicial. Però la seva educació no acaba aquí, tornen a l’acadèmia a intervals regulars per seguir amb la formació durant molts mesos. Cóm es fa la formació encara està sota discussió, ja que el relativament curt període de quatre mesos va ser instituït sols per la gran necessitat de professionals.

Els resultats del nou sistema legal

No cal dir que el nou sistema va abolir la pena de mort. La pena de cadena perpetua (el màxim permès són 20 anys) pot ser aplicada sols en casos d’assassinat, tortura o terrorisme. Fins a dia d’avui[58] sols s’ha utilitzat dos cops a Cizîrê: per a un home que va assassinar a una dona d’una forma salvatge i per a un home que va torturar i assassinar a un membre de les forces de seguretat (anomenades Asayish).

A Rojava, la detenció i l’empresonament són considerades com l’última opció. I d’acord amb els principis del sistema legal, la persona empresonada no ha de ser considerada com un criminal, sinó com a algú a ser rehabilitat. Les presons són enteses com a institucions educatives i quan els mitjans ho permetin han de ser transformades en centres de rehabilitació; no seran institucions punitives. Les comissions judicials de Rojava estan especialment preocupades amb la qüestió de les condicions de les presons; ja que, tal com un membre del consell judicial ens va explicar: “Ja hem privat als presoners de la seva llibertat; no volem castigar-los més amb l’estat de les presons”.

En els darrers dos anys, i com a resultat del nou sistema de justícia i especialment de la major autoorganització de la gent en comunes i consells, el nombre de crims ha baixat lentament, encara que les xifres exactes encara són difícils de determinar. Els crims es concentren a les perifèries urbanes. Al Kurdistan Sud[59], els anomenats assassinats d’honor segueixen sent comuns, però a Rojava, especialment a causa del treball del moviment de dones, aquests crims s’han reduït de forma notable.

Els Comitès de Pau i Consens

La diferència bàsica entre el sistema judicial de Rojava i els sistemes judicials d’altres tipus d’estats (capitalistes, socialistes-reals, parlamentaris, dictatorials…), és l’existència dels Comitès de Pau i Consens en l’àmbit local i el rol que juguen en l’estructura comunal.

Els membres dels Comitès de Pau i Consens són escollits pels consells populars. Al nivell de comuna, tots els residents assisteixen a una assemblea i escullen els membres. Al següent nivell superior, el districte o la comunitat de viles, els membres dels Comitès de Pau i Consens són escollits quan al Consell Popular es reuneixen els delegats de les comunes. Als nivells superiors del sistema de consells no hi ha Comitès de Pau i Consens.

El sistema de consells de Rojava va ser construït a l’inici de la revolució Síria tres anys enrere; per tant els Comitès de Pau i Consens van ser creats al nivell de vila i districte. A partir de 2012, amb el sorgiment de les comunes, els Comitès de Pau i Consens comencen a ser escollits als nivells més baixos. La majoria de les comunes no tenen autoritat sobre aquests comitès[60].

Com he mencionat abans, els primers Comitès de Pau i Consens van ser creats als anys 90’, cosa que beneficia l’estructura de consells populars. Sense aquesta duradora experiència hagués estat molt difícil crear aquests comitès tan ràpidament en altres zones. Els més de quinze anys d’experiència van ser molt valuosos.

Cada Comitè de Pau i Consens normalment consisteix entre cinc i nou persones, amb una quota de gènere del 40%. La gent escollida normalment són aquells que tenen l’habilitat de mediar entre les parts en conflicte. La majoria són majors de 40 anys.

Els procediments dels comitès no estan escrits i registrats amb gaire detall o en la seva totalitat. Les normes i principis han estat desenvolupats amb la pràctica al llarg dels anys i, fins a cert punt, són transmesos verbalment. Els membres dels Comitès de Pau i Consens no s’han d’entendre com els magistrats tradicionals, ja que són escollits democràticament amb paritat de gènere. Això és important, ja que els consells i el moviment polític que dóna suport a la constitució dels comitès està influenciada pels consells de savis de la societat tradicional. Aquests consells de savis pràcticament no existeixen avui en dia, van ser dissolts durant els anys ’60 i ’70. Rojava s’identifica amb aquestes institucions tradicionals, però les va infondre amb els valors del contracte social: democràcia de consells, alliberament de gènere i drets humans. Incorporant i superant els tradicionals consells de savis, creen un pont d’entesa entre el que és tradicional i la revolució.

L’estructura paral·lela de les comissions de dones i la Yikitiya Star ha de garantir que les estructures feudals no tenen jurisdicció en casos de violència patriarcal. En aquest context les dones són la força directriu.

L’objectiu dels Comitès de Pau i Consens no és condemnar una o ambdós parts en un procediment, sinó aconseguir un consens entre les parts en conflicte. Si és possible, l’acusat no és ostracitzat amb un càstig o tancat, sinó que se li fa entendre que la seva actitud ha portat a una injustícia, perjudici o lesió. Si és necessari, la qüestió es discuteix durant molt de temps. Arribar a un consens entre les parts és un resultat que porta a una pau més duradora.

A llarg termini això és un gran benefici per a la societat local, ja que promou un acostament entre grups i individus i promou la pau. La solidaritat social i la cohesió social creixen en aquesta terra; aquesta ha estat l’experiència de dos anys de revolució a Rojava. Avui a les comunes i localitats, si la majoria de gent actua en solidaritat, són capaços de fundar cooperatives i són capaços de prendre decisions plegats; és parcialment gràcies al fet que el treball dels Comitès de Pau i Consens ha estat exitós.

Que els comitès són acceptats per la societat i que tenen un gran respecte es pot veure també en el fet que cada cop més i més gent d’altres grups ètnics s’hi adrecen per a solucionar els seus problemes. No s’ha d’oblidar que un gran nombre d’àrabs viu a algunes ciutats de Rojava.

Un altre indicador dels efectes positius dels comitès és el fet que allà a on estan ben organitzats, les disputes i els altercats entre individus, famílies i grups estan reduint-se a poc a poc; a més el crim, especialment els robatoris, està en declivi.

Ercan Ayboga, Estiu de 2014

Nota final sobre justicia

El nou sistema judicial intenta deixar enrere el concepte de justícia punitiva per utilitzar el de justícia restaurativa, garant de la cohesió i pau socials. Com a exemple del seu compromís cap a aquest nou model de justícia és interessant comentar el cas concret dels presos de guerra de l’Estat Islàmic. En cap cas són maltractats, son atesos igual que la resta de presos i no se’ls aplica cap càstig més enllà de l’empresonament. Durant el període en que estan empresonats reben educació sobre principis morals i ètics, així com sobre feminisme i formació política. Normalment aquest procés dura entre sis mesos i un any. Passat aquest temps en la majoria dels casos són posats en llibertat. El 2012 va succeïr que 5 presos del grup jihadista Al-Nusra quan van ser alliberats van tornar a les files del seu antic grup i van capturar 50 dels seus antics companys per a portar-los a Rojava per tal que els eduquessin també[61].

Notes:

[56] Ercan Abyoga. Article publicat a l’agost del 2014. Consensus is Key: New Justice System in Rojava. http://new-compass.net/articles/ consensus-key-new-justice-system-rojava

[57] Quan parla de govern es refereix a l’autoadministració democrática.

[58] Es refereix a l’estiu del 2014.

[59] NdT: Kurdistan Iraquià.

[60] És a dir, participen de la seva elecció i tenen mecanismes de fiscalització, però el comitè manté la seva independència.

[61] Sores, Juny de 2015 http://rojavanoestasola.noblogs.org/ post/2015/06/13/cronicas-desde-rojava-parte-iii-marzo-y-abril

admin

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *