Història popular

La història popular (o “història des de baix“) té al territori català i arreu una rica tradició de períodes i moments on les classes populars s’han dotat de pràctiques, formes i estructures d’organització alternatives o antagòniques als Estats. Volem estudiar aquesta història per tenir memòria i per aprendre de cara construir un futur millor.

El comú català. La història dels que no surten a la història

“El títol d’aquest llibre té una raó de ser: se centra en les persones, que són les que creen totes les manifestacions humanes, en contraposició amb l’economicisme i la veneració general del poder oligàrquic, imperant de l’actualitat, que les deixa en un segon terme. El comú és molt més que la suma dels veïns d’un lloc, és, també, l’estreta solidaritat, sorgida de la interrelació i els nombrosos vincles que va produir un col·lectiu que, al marge dels altres poders, en gran part decidia el seu propi futur. Si la història no en parla massa és perquè l’escriuen els vencedors, és a dir, perquè el comú va perdre. Però, aquest comú és en bona part responsable de la cultura i de la llengua que hem heretat, i és raonable que formi part del nostre patrimoni històric cultural, expressió de la identitat d’un poble. En aquestes pàgines, busquem aquest retrobament, intentant endinsar-nos en la història del comú català, la història dels que no surten a la història.” (autor: David Algarra Bascón)

Ressenyes (David Fernàndez, Carlos Taibo, La Ciutat Invisible i Mar Carrera)

Alguns capítols: “L’autogovern popular“; “El comunal“; “Les solidaritats“; “La fi del model comunal“.

Descarregar llibre en pdf (Creative Commons)

Història de la revolta a Catalunya. Lluites i revoltes antisenyorials i antiestatistes durant l’època medieval i moderna

“La Història, entesa com a narració veritable dels fets passats, és una arma de la lluita de classes, bé en mans de la classe oprimida, bé en mans de la classe opressora. Així doncs, pel que concerneix a aquesta última, a Catalunya, l’establiment d’un relat mitificat que legitimi la creació d’un Estat és necessari. En una conjuntura com l’actual, on el bloc oligàrquic català, força malmès per una crisi econòmica agreujada per afers de corrupció i d’endeutament, vol augmentar la seva quota de poder polític a expenses de l’Estat espanyol, el qual té una estructura centralista, herència de l’absolutisme borbònic, que ara resulta inapropiada pel desenvolupament exigit per la globalització i contrària als interessos del capital internacional. Com a oposats a tota forma d’Estat, eina fonamental d’opressió, i partidaris d’una Catalunya (o d’uns eventuals Països Catalans, mera unitat cultural a hores d’ara) alliberada no només de l’Estat espanyol sinó també del capitalisme i de qualsevol ens estatal, denunciem aquesta operació assenyalant les formes de democràcia estamental i de resistència a l’explotació i a l’Estat que hi ha hagut en el transcurs de la història, sobretot les protagonitzades per les formacions anomenades comunitats o universitats.” (autor: Joan Carles Gelabertó)

Un capítol: “La comunitat pagesa i la universitat”

Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria

“De la emancipación de la servidumbre a las herejías subversivas, un hilo rojo recorre la historia de la transición del feudalismo al capitalismo. Todavía hoy expurgado de la gran mayoría de los manuales de historia, la imposición de los poderes del Estado y el nacimiento de esa formación social que acabaría por tomar el nombre de capitalimo no se produjeron sin el recurso a la violencia extrema. La acumulación originaria exigió la derrota de los movimientos urbanos y campesinos, que normalmente bajo la forma de herejía religiosa reivindicaron y pusieron en práctica diversos experimentos de vida comunal y reparto de riqueza. Su aniquilación abrió el camino a la formación del Estado moderno, la expropiación y cercado de las tierras comunes, la conquista y el expolio de América, la apertura del comercio de esclavos a gran escala y una guerra contra las formas de vida y las culturas populares que tomó a las mujeres como su principal objetivo.” (autora: Silvia Federicci)

Ressenya (La Ciutat Invisible)

Un fragment: “Privatització de la terra a Europa, generació d’escassetat i separació entre producció i reproducció”

Descarregar llibre en pdf (Creative Commons)

Las vecindades vitorianas. Una experiencia histórica de comunidad popular preñada de futuro

“Hace más de seis siglos, las personas que habitaban Vitoria, en un contexto en el que debían afrontar grandes riesgos y carencias en su vida cotidiana para sobrevivir, fueron capaces de autoorganizarse y constituir una comunidad vecinal -las vecindades vitorianas- con la que, sin la intervención ni dependencia de poder institucional alguno, hacer frente de forma colectiva y mediante el apoyo mutuo a los retos que esa supervivencia les planteaba. Sin embargo, la historiografía no ha prestado atención suficiente a cuestiones básicas que se abordan en estas páginas: su repercusión en la vida de aquellas gentes, las razones que llevaron a su creación y, posteriormente, a su declive y desaparición.” (col·lectiu autor: Egin Ayllu)

Ressenya (María Jesús Funes)

Entrevista al col·lectiu autor

Descarregar el llibre en pdf (Creative Commons)

La gran transformación. Crítica del liberalismo económico

La gran transformación relata la paulatina expansión e imposición de la utopía del libre mercado que, desde finales del siglo XVIII, mercantilizó figuras como el trabajo —el esfuerzo de las personas—, la tierra —la naturaleza— y el dinero, hasta entonces no sometidas a la ley de la oferta y la demanda. Para Polanyi, en la sociedad de mercado, la principal misión del Estado es mercantilizar el máximo de ámbitos de la vida y la naturaleza para alimentar el mercado.” (autor: Karl Polanyi)
Ressenya (Miguel Alhambra i Jesús Ruiz)

Les col·lectivitzacions a Barcelona, 1936-39

“L’experiència col·lectivista que va tenir lloc a Catalunya, encara que no va poder assolir plenament els seus objectius a nivell global, a causa dels condicionaments i dificultats amb què va haver d’enfrontar-se, constitueix, malgrat tot, una de les transformacions més radicals que s’ha esdevingut al segle XX, que afectà pràcticament tots els aspectes de l’activitat econòmica i social. Al mateix temps, la transformació col·lectivista catalana, que va tractar de portar a la pràctica els principis dels socialisme antiautoritari, constitueix una experiència original, única al món. El seu valor com a model o alternativa econòmico-social s’ha d’emmarcar, alhora, en el període en què va tenir lloc, és a dir, en el període comprès entre la revolució bolxevic el 1917 i l’acabament de la Segona Guerra Mundial el 1945, quan davant la crisi econòmico-social que es va obrir en el si del capitalisme i la incapacitat del propi capitalisme liberal per superar-la, es varen propugnar i es van dur a terme una sèrie d’alternatives econòmico-socials que d’una manera més o menys profunda tractaven de transformar o substituir el capitalisme liberal a fi de poder superar l’esmentada crisi.” (autor: Antoni Castells Duran)

Un fragment: “Introducció

Altres textos:

Els béns comuns, segles de resistència contra lleis i mesures polítiques de privatització

El consell obert. L’espai assembleari a recuperar

El comú català sota un arbre: una forma d’organització social arrelada a la terra

Els monts veïnals com a model participatiu

Cooperativisme al Port de la Selva: el Pòsit Pescador i la xarxa comunal

Comunes pageses i cooperatives

Renaix el País Valencià

Auzolan i Batzarre, bases per a la democràcia del segle XXI a Euskal Herria?

Aprendre dels sistemes comunals: l’agdal del Yagur

Audiovisuals:

Pagesos sense senyors. Autogestió i lògica econòmica camperola a Europa occidental entre la fi de l’Imperi Romà i la consolidació del feudalisme

Stop al expolio de los bienes comunales

Concejo abierto

La història des de baix

Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa

Pàgines web:

Reconstruir el Comunal

Iniciativa Comunales

admin