Economia sense Estat al nord de Síria: propietat d’ús, cooperatives i béns i serveis comunals

azadiplataforma.wordpress.com

Fragment del vuitè capítol de “La revolució ignorada. Alliberament de la dona, democràcia directa i pluralisme radical a l’Orient Mitjà” (varis autors, 2015), escrit per l’Editorial Descontrol. El llibre es pot aconseguir aquí. Vegeu també la secció d’aquesta pàgina “Confederalisme democràtic“.

Economia

Per poder explicar el funcionament del model econòmic a Rojava s’han de tenir en compte alguns elements del context en el qual neix i es desenvolupa. Per un costat, i com hem explicat abans, l’economia de Rojava estava limitada pel règim a la producció de gra i a l’extracció de petroli, la resta d’activitats es duien a terme fora de la regió. Les úniques industries estaven en mans del govern, que en fugir van ser expropiades per les comunes. Per altra banda, anteriorment hi va haver un procés d’expropiació de les terres dels kurds per part de l’estat. Per tant la gran majoria de la població era classe treballadora, i en unes condicions de pobresa generalitzades. A més cal dir que les classes més altes dels kurds no vivien a la regió, sinó a la capital, ja que eren afins al règim.

A les dificultats esmentades s’afegeixen les derivades de la guerra, que són principalment dos. Per un costat el problema de la destrucció generalitzada de les infraestructures (carreteres, equipament de subministrament d’aigua i electricitat…). Per l’altre l’arribada massiva de refugiats a les zones kurdes buscant protecció, per exemple a Afrîn abans de la guerra hi vivien 450 mil persones, a mitjans de 2014 hi havia més d’1 milió. En total es calcula que a Rojava hi ha vivint uns 4,6 milions de persones des del 2014[40]. S’ha de destacar que tots aquests refugiats han estat acollits i tractats en peu d’igualtat que la resta de la població. S’han garantit les necessitats bàsiques de tothom independentment de l’origen i se’ls ha convidat a participar als Consells Populars. Evidentment això ha suposat un sobreesforç econòmic per a la regió. Aquestes són les bases materials sobre les quals la societat de Rojava ha hagut de construir la seva alternativa econòmica. Per altra banda la majoria del teixit econòmic existent encara es basa en el model capitalista, però hi ha una forta voluntat política per canviar això i s’estan duent a terme molts canvis en aquest sentit.

El model que han plantejat a Rojava és el de “l’economia social”, al que defineixen com “la ciència que busca assegurar les necessitats de la comunitat lluny del monopoli dels mitjans de producció”[41]. És a dir, plantegen la producció al nivell de la comunitat, allunyada tant de la producció centralitzada d’un estat socialista com del lliure mercat del sistema capitalista. Per a aconseguir-ho creuen que s’ha de desenvolupar un model d’autosuficiència, per tant la producció per satisfer les necessitats mínimes de la població ha de ser duta a terme a escala local. Per altra banda la producció ha d’estar en harmonia amb el medi ambient i per tant ha d’estar basada en criteris ecològics. També creuen que l’economia no és una ciència neutra, afirmen que “l’economia social” ha d’estar basada en valors ètics com són la llibertat o la justícia. Obertament han “rebutjat el model capitalista que consumeix el medi ambient i empobreix a la població”[42]. Expliquen que “el model econòmic de Rojava és una resposta al neoliberalisme de la modernitat capitalista i una crítica al capitalisme d’estat que caracteritza el socialisme real”. El que cal tenir en compte a l’hora d’examinar la gestió econòmica a Rojava és que no és un model tancat, sinó que és un procés de creació d’un nou model, que barreja conceptes de moltes teories diferents. Tot i així podem dir que gira al voltant de tres conceptes principals: “comunitat, propietat privada basada en l’ús i cooperatives”[43].

Les mesures que han aplicat per dur a terme aquest plantejament són molt variades. L’any 2012 es va aprovar i començar a implementar el Pla Econòmic del Poble (PEP), basat en els escrits d’Abdullah Öcalan i les experiències viscudes al Kurdistan Nord.

El règim tradicional de propietat privada de la terra es va abolir a finals del 2012, totes les terres, edificis i infraestructures passaven a ser propietat formal dels Consells Populars[44]. Això no vol dir que les persones fossin desposseïdes de les seves propietats. El principi que s’aplica és el de “propietat d’ús”, que significa que si una casa o unes terres estan sent utilitzades per una persona o grup de persones, aquestes tenen el legítim dret de propietat d’ús de forma indefinida. Però la “propietat d’ús” també implica que els drets de transacció, de cessió i la capacitat de vendre aquesta propietat, estan en mans de les Comunes. De la mateixa manera una Comuna no pot expropiar una propietat que està sent legítimament utilitzada. Öcalan creia que aquest sistema evita l’especulació i l’acumulació de capital que porta a l’explotació. Per tant, a partir del 2012, totes les terres, edificis i infraestructures sobre les quals no hi hagi un dret d’ús passen a ser propietat comunal. Les comunes poden decidir atorgar el dret d’ús d’aquestes propietats a individus o cooperatives per tal d’assegurar a tothom un mínim d’autosuficiència econòmica i com una manera de maximitzar l’ús dels recursos materials de la comunitat. Segons Ahmad Yousef, el co-ministre d’economia d’Afrîn, es calcula que el 75% de la propietat és comunal i que el 25% restant és privada.

En termes de producció el centre de “l’economia social” són les cooperatives, creades al voltant del sistema de comunes. Aquestes cooperatives han estat creades per desenvolupar les activitats més variades, però totes amb l’objectiu de satisfer les necessitats de la comunitat. Els membres de la cooperativa són els propietaris dels mitjans de producció, però responen davant de la comuna. El que produeixen aquestes cooperatives és distribuït entre la comunitat fins que hagin estat cobertes les necessitats de tothom, la decisió sobre com utilitzar els excedents de producció recau en les estructures de decisió comunals. Les cooperatives estan coordinades entre elles i amb les comissions i ministeris d’economia, per assegurar la màxima cooperació entre elles. De totes maneres perviuen les empreses i negocis que no són formalment cooperatives, però que col·laboren amb les comunes. En relació a aquest tema s’ha de puntualitzar que no existeixen grans empreses i que la gran majoria d’empreses privades són molt petites. També cal destacar que estan duent a terme un gran procés d’expansió del model cooperativista, amb acadèmies, seminaris i debats per a la reconversió.

Les comunes gestionen els recursos comuns, donant mitjans productius als membres més pobres i assegurant una justa distribució del combustible, el pa, l’energia i d’altres recursos bàsics i/o escassos. Sobre aquest aspecte cal destacar que això es pot dur a terme amb facilitat i eficiència degut a la descentralització i al fet que al nivell de Comuna tots els membres coneixen la situació personal de la resta. Moltes vegades la gent treballa en serveis comunals de forma voluntària (fent funcionar el sistema de subministrament d’aigua, la neteja dels carrers etc.), però quan les comunes han tingut capacitat, han intentat donar un salari als treballadors al seu servei. Normalment aquests salaris varien segons les necessitats de l’individu, per exemple, si està solter cobrarà menys que si està casat o té família a càrrec seu.

Encara que es permeti el comerç i l’existència d’empreses privades, hi ha una estricta regulació en termes de producció ecològica i de satisfacció de les necessitats socials. Per exemple a Afrîn, per qüestions ambientals, s’ha prohibit la creació de més plantes de processament d’oli o que fonguin plom. També es regulen els preus als que es poden vendre els productes, aquests preus els marquen les comissions econòmiques dels cantons segons les necessitats de la població. La premissa bàsica és que la satisfacció de les necessitats de la societat sempre és més important que els beneficis econòmics privats.

Aquest model ha tingut molt d’èxit i tant a Afrîn com a Cizîrê s’han creat gran quantitat de cooperatives[45]. A Cizîrê han decidit posar en marxa uns 200 pous de petroli (dels milers a la regió), creant cooperatives de treballadors, per tal de produir el necessari per al consum local. S’han creat cooperatives agrícoles per tot arreu, utilitzant les terres que el govern d’Assad havia expropiat als kurds. Però la millora més substancial ha estat la diversificació de l’economia, amb la creació de fàbriques de sabó, de material de construcció, tèxtils, molins i un llarg etc.

El sistema de producció i satisfacció local de les necessitats fa que no es necessiti una direcció econòmica centralitzada. A Rojava els cantons no han creat impostos, només compten amb els ingressos fruït de la venda de combustible a la població, que venen per sota del preu del que costa l’aigua; i d’alguns aranzels del pas fronterer amb l’Iraq. Tot i això hi ha projectes per implantar un sistema d’impostos inspirat en models de concert econòmic amb l’Estat, com el del País Basc, i de pressupostos participatius[46].

De totes maneres cal dir que en l’actualitat els diners recaptats de moment es destinen en un 70% a les despeses de la guerra, és a dir: mantenir als combatents i armes. Aquest esforç bèl·lic evidentment limita el desenvolupament dels objectius socials. La resta del pressupost s’utilitza en garantir un accés gratuït a l’educació, la sanitat, alimentar la població, subministrar aigua i energia… Tota una sèrie de serveis que es consideren bàsics, així com la construcció d’infraestructures i el suport al desenvolupament de les cooperatives.

Per altra banda volen que la producció econòmica sigui ecològica i respectuosa amb el medi ambient i, per exemple, estan limitant certs tipus de producció, com la de sabó o de metalls, als nivells que siguin sostenibles. Tot i això en l’àmbit de l’ecologia encara hi ha molta feina a fer, sobretot en el que es refereix a educar a la població. No hi ha costum de reciclar i la gestió dels residus encara és molt precària. També s’ha de tenir en compte que els mitjans tècnics dels que disposen per a dur a terme una producció industrial ecològica són pràcticament nuls.

En l’àmbit financer no han creat cap moneda pròpia i utilitzen la lliura siriana. De totes maneres cal tenir en compte que les transaccions monetàries a Rojava s’han reduït de forma dràstica. Per altra banda han prohibit les finances com a negoci. Es permeten institucions bancàries, l’atorgament de crèdits… Però han prohibit que es generin beneficis derivats del capital financer, així com els interessos i l’especulació. El sistema bancari que mantenen és descentralitzat i existeix exclusivament per a l’estalvi i per a ajudar a les comunes a iniciar projectes.

Per resumir, el canvi que s’està duent a terme en l’àmbit econòmic segon les paraules d’Amaad Yousef, coministre d’economia d’Afrîn, són molt adequades:

“Prenem com a principi la protecció i la defensa dels recursos naturals. Quan ens referim a la defensa no ho fem en el sentit militar, sinó a l’autodefensa contra l’explotació i l’opressió a la qual s’enfronten les persones. Hem de superar molts obstacles per poder reestructurar l’economia comunal de Rojava. Els governs basats en polítiques capitalistes han intentat obstaculitzar el nostre progrés en l’àmbit econòmic i social. Estem treballant per crear un sistema que combina l’antiliberalisme, la sostenibilitat ecològica, la propietat comú moral i la producció comunitària i cultural.”[47]

Notes:

[40] Estimació de mitjans de novembre de 2014, incloent nombrosos refugiats. «La població de Rojava s’ha quasi doblat fins als 4,6 milions. Els nouvinguts són àrabs sunnites i xiites de la resta de Siria que han fugit de la terra cremada en la que Assad ha convertit el país. També hi ha assíris cristians ortodoxes, catòlics caldeus i d’altres, que fugen de la distopia jihadista que s’ha creat a l’espai que abans ocupava el règim.» Font: «In Iraq and Syria, it’s too little, too late». Ottawa Citizen. 14 November 2014. http://ottawacitizen.com/opinion/columnists/iraq-and-syria-too-little-too-late

[41] Dr. Ahmad Yousef 17th of November 2014 «Social economy in Rojava» http://sange.fi/kvsolidaarisuustyo/wp-content/uploads/Dr.-Ahmad-Yousef-Social-economy-in-Rojava.pdf

[42] Michael Knapp, 07 Feb 2015 Rojava – the formation of an economic alternative: Private property in the service of all. http://kurdi-shquestion.com/index.php/kurdistan/west-kurdistan/rojava-the-forma-tion-of-an-economic-alternative/604-rojava-the-formation-of-an-econo-mic-alternative.html

[43] Strangers In A Tangled Wilderness: «A Mountain River Has Many Bends»

[44] En aquest cas els béns no immobles, com vehicles, materials o animals, no estan subjectes a aquesta regulació

[45] A Kobanê aquest procés no s’ha pogut desenvolupar a causa de la guerra.

[46] Bàsicament s’inspiren en el concepte que les funcions de recaptació d’impostos i de legislació sobre aquests recaiguin en les institucions locals i que, del total recaptat, una part consensuada es destini a la institució central per contribuir en les despeses de les funcions no descentralitzades.

[47] Dr. Amaad Yousef , «Efrîn Economy Minister: Rojava Challenging Norms Of Class, Gender And Power» Rojavareport.wordpress. com

admin

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *